DE
L’ASTORAMENT A L’AGRAÏMENT
Davant de
tanta amplitud i abundància no em resta més que sortir de l’astorament i rendir-me
a l’agraïment més absolut.
La qüestió és
ben senzilla: Tot allò del què gaudeixo, tot el què soc on ho hauria pogut
trobar-ho?
Hi ha algun
lloc on dispensin elements vitals dels que portem incorporats de “sèrie”?
Uns elements
que em permeten les mil i una experiències, des de la més simple: “veure el què
m’envolta”, fins la més complexa: “emocionar-me copsant tanta bellesa”...
Tan ben equipat
i a un cost “zero” no m’ha de moure a estar-ne absolutament agraït?
He comprovat
en el temps que porto exercint la tasca vital que, com més agraït, més satisfet
i receptiu, més confiat i més obert a tot...
Una cosa que
ja vaig copsar en el seu moment és que tot el què em cal saber se’m revela i
tot el què necessito m’arriba (de la forma més oportuna)
Som com un
model informàtic (hardware+software) = Cos+esperit i, tal com li passa al model
tecnològic, també nosaltres ens anem “actualitzant” sense fer-hi res més que
adonar-nos-en.
No cal que
patim, només ens cal viure i estar oberts a tot el què ens arriba per a
incorporar-ho en el nostre dia a dia. D’això se’n pot dir “fluir”.
Per tant, el
patiment sobre el què ens pot passar és debades. Viure confiats és la millor fórmula per anar bé per la vida.
La nostra
atenció ha d’estar posada en gaudir tan com sigui possible, en la mesura de les
possibilitats que tinguem a l’abast.
Assaborint
tots els detalls que comporta la riquesa de la vida en els seus múltiples
aspectes anirem ”alimentant” el nostre esperit i de rebot mantindrem en nostre
cos en òptimes condicions.
Vull aclarir
que de tot el què parlo és del què conec per experiència pròpia i com que
cadascú fa el seu propi procés de descoberta, jo només ho comparteixo.
En temps
d’incertesa i desorientació, paga la pena aturar-se a destriar el gra de la
palla i veure el què és important i transcendent.
En seguirem
parlant si us sembla bé.
________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com
24.04.2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario