LA
VIDA: Sempre al nostre favor
L´equilibri que ha de presidir tota la nostra
actuació vital és l´aspecte més difícil i alhora el més útil per a fer el camí
de la forma més adequada. Tot a la vida te dues cares, dues maneres de veure-ho
per això un plantejament equilibrat ens dóna la mesura correcta de les coses.
Per damunt de creences, religions o
filosofies hi ha el fet personal: Només un mateix és responsable de la seva pròpia
vida i si un no vol, res del que s´esdevé en el seu entorn li pot afectar. El
secret està en tenir clar qui som, que hem vingut a fer en aquest món i com ho
volem fer.
Dins de cadascú de nosaltres portem l´Ésser
espiritual perfecte, coneixedor de tot el que ens convé. Es poderosíssim però
molt discret i sotmès totalment a la nostra voluntat. Tot i això, sovint se´ns
manifesta per mitjà de senyals i sensacions –allò que en diem intuïcions- per a
fer-nos veure el més adient.
Pensem que tot depèn només de nosaltres sols,
que tenim que controlar-ho tot per tirar endavant a la vida. És cert que som
responsables dels nostres actes i de les nostres decisions, però, nosaltres
sols –la nostra part externa- no és
capaç de superar per ella mateixa tots els reptes que se´ns plantegen.
La Vida és l´energia que ens mou, que ho mou
tot. És la que ens inspira durant el nostre trànsit vital. Aquest poder
superior és el nostre Ésser veritable i única realitat del què som. Quan un és
conscient d´això i es deixa portar confiat pel seu Jo intern -per la Vida- les
coses li funcionen amb fluïdesa i se li obren camins insospitats.
Aquesta postura vital jo l´anomeno fe en la
Vida. Ella sempre ens fa arribar el que necessitem quan ho necessitem. Només
hem d´estar oberts i ben disposats, amb plena acceptació i agraïment per les
diferents experiències que se´ns presenten en el viure diari, assaborint els
innombrables plaers que ens envolten i el primer de tots el fet d´estar vius.
En nosaltres mateixos tenim tot el que
necessitem i tot el que desitgem, encara que emmascarat pel nostre embolcall
extern que ens fa creure, molts cops, incapaços, temorosos i desconfiats pel
fet de no poder controlar tot el què passa al nostre voltant i davant les
incerteses d´allò què ens pot esdevenir.
Ningú aprèn en el lloc d´altri. Tots hem de
fer el nostre propi camí i passar per les experiències necessàries fins a
fer-nos conscients de qui som en realitat i què és el que hem vingut a fer. La
Vida ens ho fa saber i ens hi porta. Només ens cal escoltar-la i
deixar-nos-hi portar.
La nostra actitud, la nostra pròpia manera de
ser, és la mateixa Vida, un aspecte de la vida, que es manifesta a través
nostre i s´integra en el conjunt per a completar-lo. Ésser un mateix, estar
content d´un mateix, donar-se tot allò que un cregui que l´ha de fer feliç, és
la nostra col·laboració en aquest gran procés que és la Vida.
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario