VIU I DEIXA VIURE
Això del “viure
i deixar viure”, ens és de molta ajuda en el nostre dia a dia. Si un fa el que
deu, compleix les seves obligacions, es comporta de manera civilitzada i es
concentra en aconseguir el que vol sense perjudicar ningú, no necessita per a
res a l'aprovació dels altres ni tampoc la crítica li ha d'afectar gens ni
mica.
De la mateixa
manera, ha de respectar els altres sense interferir en els seus assumptes ni
donar consells que prèviament no li hagin demanat o fer favors que no li hagin
sol·licitat. Cada un de nosaltres ha de fer el seu propi camí i ningú pot fer
la feina d’un altre doncs fins i tot amb la millor intenció el que fem és
privar d'avançar a qui pensem que ajudem.
En aquest
punt i per il·lustrar aquestes reflexions penso en una història que vaig
llegir: "Assegut a la riba d'un riu un ancià va veure que un home s'estava
ofegant i no va fer res per ajudar-lo. Van arribar a prop seu uns homes que
estaven de pas i, advertits del fet, li van retreure no haver auxiliat a l'home
que s'ofegava. L'ancià els va contestar: No m'ha demanat que l'ajudés!"
Tots hem
vingut en aquest món a aprendre certes coses i viure determinades
experiències. Cap de nosaltres té dret a interferir en el camí dels altres ja
que les situacions per les que pot passar qualsevol són el mitjà de què se
serveix la Vida perquè tots puguem aprendre una lliçó i fins que no la superem
es repetiran les mateixes circumstàncies.
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario