Qualsevol d’aquests aspectes són l’expressió de la grandesa del fenomen de la Vida

PENSAMENTS ASTORATS  

D’entrada una constatació: Estic viu!!

Una altra forma de reblar-ho: M’agrada viure !!

I per a rematar-ho definitivament: És una experiència extraordinària!!

A on vull anar a parar amb totes aquestes afirmacions?

Vull posar en primer pla el què considero important, bàsic, inestimable...

Quan naixem ja ens han fet el regal més gran que ens poden mai fer. Però, què passa?, doncs que no ens n’adonem per que forma part de la nostra existència.

La vida n’és el motiu intrínsec. De fet ho és tot. Un misteri inabastable del què gaudim alegrement, sense una valoració expressa i admirada.

Donem-hi un cop d’ull per a mirar de fer-nos cabal de la seva magnitud i bellesa.

La vida ens dóna la raó de SER, la possibilitat d’EXPERIMENTAR, la meravella de SENTIR, la joia de CREAR... 

Qualsevol d’aquests aspectes té el seu punt d’immensitat i són l’expressió de la grandesa del fenomen de la Vida que tenim el privilegi de gaudir.

SER: Havent sortit del no res ara som un ésser humà amb entitat pròpia

EXPERIMENTAR: Amb l’equipament físic del cos ens movem per allà on volem

SENTIR: L’amor, l’alegria, la sorpresa, l’admiració, la il·lusió, la felicitat...

CREAR: Llegir, escriure, pintar, ensenyar, construir, investigar, conrear...

Parafrasejant el filòsof: Som, però podíem no haver sigut. Aviat està dit això, però pensem-hi una mica per que aquí està el quid de la qüestió i el què ens toca valorar en tot moment.

Entenent la transcendència que aquests raonaments ens plantegen, potser se’ns aclariran prioritats i necessitats que normalment se’ns barregen i ens desorienten.

Som en un vehicle summament equipat per a la tasca que ens ha portat en aquesta experiència extraordinària. Només ens cal tenir-ne cura física i espiritual i ens permetrà el què vulguem.

No necessitem res de fora nostre per que el què ens fa falta ja ho tenim a l’abast: l’aire per respirar, l’aigua per beure i els fruits per a nodrir-nos. Tot allò que hem anat afegint al nostre viure són “complements” prescindibles i per tant no han de merèixer que els dediquem cap neguit.

Anirem capbussant-nos en aquestes reflexions en altres ocasions.

Entre tant a gaudir de la vida !
_________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com    

23.04.2020