Amb el nostre diari viure participem de múltiples maneres al Gran Espectacle

LA IL·LUSIÓ DE VIURE

Encara que no sapiguem ni el com ni el perquè de la Vida, la veritat és que viure és un regal i un temps de gaudir, aprendre, experimentar i compartir.

En aquesta vida, tots som alhora mestres i alumnes. A cadascú ens distingeix alguna qualitat que oferim als que ens envolten així com també gaudim dels coneixements i valors d'aquells amb els quals ens relacionem. Tots complim una funció de similar importància dins de l'Univers, entès com una suma de parts que configuren el Tot.

Tant la més petita tasca com la més sofisticada aplicació compleixen per igual la seva comesa a la Superestructura Universal, de la mateixa manera que en un mecanisme totes les seves peces són necessàries -des de la senzilla rosca fins l'element més sensible- en el procés de la Vida , tots contribuïm en la mesura adequada des de la nostra posició, per això podem sentir-nos plenament satisfets a l'aportar la part que ens toca ja que totes les aportacions són necessàries per a l'equilibri general.

Si observem el nostre cos veurem que tots els seus òrgans i funcions estan en perfecta harmonia, independentment de quina sigui la seva aparent importància, tot es complementa perquè la maquinària corporal en el seu conjunt respongui perfectament.

Amb el nostre diari viure participem de múltiples maneres al Gran Espectacle. Tant si fem com si no fem, col·laborem en la gran obra de la Vida. Quan alguna vegada ens preguntem quina és la nostra missió, no ens adonem que ja l'estem duent a terme amb els nostres actes més comuns, ja que tot el que fem influeix en el nostre entorn.

Passa, però, que sempre aspirem a realitzar grans coses -salvar el món, per exemple- suposem que quan es tracta de tenir un objectiu a la vida, aquest ha de ser de característiques extraordinàries quan en realitat el transcendent ho tenim molt a mà sense que sigui obligat viatjar a altres continents, pujar alts cims o explorar recòndits avencs.

A la quotidianitat del dia a dia està el nostre repte vital. Tal com visquem, tal com siguem, així cooperem al progrés i a l'evolució general. La nostra opció consisteix a acceptar-nos tal com som, millorar-nos en el possible i tenir clar que cada un de nosaltres és únic, encara que tots siguem la mateixa cosa.

___________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamídelavida@gmail.com

Artícle d’aquest autor, traduit del castellà.

Publicat, sota el pseudònim de Jovian Alanda, a la revista Lucena Semanal el 3.04.2004