PER QUÈ VIVIM?
Bona pregunta i difícil de respondre. Des d'una perspectiva racional tot obeeix a processos químics que han seguit una evolució fins a arribar a l'actual estat de coses, però, això no aclareix res del que ens interessa.
Quin
és l'objectiu de la nostra existència? i Qui va posar "la primera
pedra"? Perquè a un procés d'aquestes característiques no se’l pot
adjectivar d'espontani. Encara que científicament la vida es produeix per
mecanismes automàtics a partir de certs elements bàsics, estem parlant de
quelcom més complex com és el fet de vida intel·ligent en diferents nivells.
Des
del microorganisme que compleix unes funcions específiques fins a l'ésser humà
amb tota la seva creativitat i inquietuds, el planeta està ple d'éssers que
desenvolupen una variada activitat intel·ligent: El rusc de les abelles,
l'organització d'un formiguer, els desplaçaments estacionals de múltiples
classes d'aus ...
A
les activitats que realitzen els animals se les anomena d’instintives,
sostraient-les-hi la seva possible quota d'intel·ligència activa, quan en els
humans són múltiples les activitats que funcionen sense intervenció de la
voluntat o el raciocini (p.e .: totes les funcions del cos).
Quant
als processos mentals, aquí ja ens podem començar a plantejar hipòtesis -que no
una altra cosa- per arribar a discernir, en la mesura del possible, el dilema
ja que la nostra aparent llibertat i capacitat creativa ens ofusquen i envaneixen
privant-nos de veure més enllà dels nostres nassos.
Estem
en el punt en que "les branques no ens deixen veure el bosc".
Cal
admetre la hipòtesi que tot és una sola cosa, amb un moviment en cercle tancat
a causa del fet de ser tot energia "res es crea ni es destrueix, només es
transforma". I amb aquest esquema restem totalment immersos en una
dinàmica que ens sobrepassa.
Què
podem deduir al respecte?
Joan Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario