El fet d´haver viscut una nova experiència et referma en la sensació d´estar viu.

EL PREU DE LA VIDA

L´economia dels nostres actes

Sembla que el valor que donem a les coses és proporcional al preu que estem disposats a pagar-ne. En qualsevol cas, tot té un preu i aquest preu, en la majoria dels casos, no és en diners.: Comoditat, prestigi, seguretat, reconeixement social, tranquil·litat, etc..

L´intercanvi el mesura cadascú i varia segons l´època de la vida, la circumstància social, el planteig espiritual, etc... L´escala de valors és variada, variable i per damunt de tot, és una cosa exclusiva d’un mateix. La influència social és evident però en el fons cada persona hi dóna la seva empremta i es regeix pels barems que li semblen més convenients.

Sigui quina sigui la classificació personal, els resultats sempre s´equilibren. És com un líquid en vasos comunicats. Si en poses en un cantó n´augmenta també en l´altre i si en treus d´una banda se´n rebaixa de l´altra.
Disposem d´un còmput total d´energia o de valors i el que augmentem d´una banda se´ns redueix de l´altra. Al final sempre disposem de la mateixa quantitat global. No podem rebaixar-la ni augmentar-la, només variar-la: “L’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma” com expressa la dita científica.

Cadascú administra els seus "valors" de la forma que li sembla més adient. Uns renuncien a comoditats per experimentar aventures. D´altres s´estimen més la seguretat d´una vida ben organitzada encara que reduïda de sensacions emocionants. I una majoria suporten situacions penoses per por d´arriscar-se a trobar millors plantejaments.

La vida és moviment, és ritme, és canvi. Restar aferrat al que és te -sigui el que sigui- és limitar la teva experiència de la vida. Provar coses noves te un doble component d´incertesa i d´estímul, però si no ho proves, no ho saps: Pots assolir experiències molt fermes o et pots topar amb fracassos estrepitosos. Tant en un cas com en l´altre però, el fet d´haver viscut una nova experiència et referma en la sensació d´estar viu.

Joan Martí

elcamidelavida@gmail.com