DEMANO PERDÓ A LA VIDA
A la vida de tot ésser humà hi ha moments en què
necessita fer una revisió profunda del que s'ha realitzat, una introspecció per
col·locar al lloc que correspon a cada persona i experiència.
I en això
estem, ara que em queden menys anys per viure que els que ja he viscut és
necessari per a aquesta pau interior que tot sigui al lloc que li correspon.
I fent un repàs intens a la meva vida m'he adonat que precisament a la vida li he de demanar perdó per moltes coses:
QUE LA VIDA EM PERDONI LES VEGADES QUE NO LA VAIG VIURE.
Que em perdoni
els moments en què la por es va apoderar de mi. Que em perdoni aquells passos
que no vaig seguir per no desviar-me del meu camí, planer i segur, per no
desviar-me d'allò que ja coneixia, per por de sentir dolor.
QUE LA VIDA EM
PERDONI PER TOT EL QUE HE DEIXAT DE FER.
Per tot el
temps perdut per por de sortir de la meva zona de confort. Que la vida em
perdoni per deixar de ser jo mateix en molts moments en recórrer el camí
recorregut per altres en comptes de buscar el meu camí.
QUE LA VIDA EM
PERDONI PER MIRAR CONTINUAMENT AL PASSAT
Recordant tot
allò en què m'havia equivocat. I que també em perdoni quan mirava al futur
preguntant-me per tot allò que amb altres decisions a la vida jo podia haver
estat.
Perquè vaig
comprendre que res del passat es pot canviar i que el futur que desitgi, ho he
de sembrar al meu present.
En aquests
moments que en sóc conscient demano a la vida que em doni forces per integrar
tot el coneixement que dels errors se'n desprèn.
No pretenc
encadenar-me als records d'allò que ja he viscut. No pretenc patir sense
sentit, i encara que sé que la vida no és precisament un camí de roses, el que
pretenc és no tornar a equivocar-me sempre amb el mateix.
M'he proposat
somriure i fluir amb el que em vagi arribant, donant-li solució en el moment
que arribi i no patir abans d'hora. Pretenc lluitar pels meus somnis fins que
un a un es vagin convertint en realitat. Pretenc fer les coses a la meva manera
com jo senti que les he de fer i no com els altres esperen que les faci i d'ara
endavant l'opinió que m'interessa és la que jo en tingui, perquè ningú em
coneix millor que jo.
Simplement
viuré el molt o poc temps que em quedi, posant en la meva vida només allò que
sumi eliminant tot allò que resti, perquè l'única manera de fer feliç els qui
estan a prop meu és estant jo situat en aquesta felicitat.
I ho faré
sense importar-me el com, el quan, l'on, ni el amb qui.
Mirar endavant
i brillar amb llum pròpia. Sense deixar que m'afectin els problemes dels altres
i es fiquin a la meva ment com si fossin propis. Això sí ajudant a qui ho
necessiti i ho demani, sense por davant del que encara no conec, simplement
caminar endavant i aprendre a poc a poc.
Però, abans
que res, que la vida em perdoni pel temps que he desaprofitat mirant-me el
melic, preguntant-me si tot podia canviar, però sense fer res per afavorir
aquest canvi i poder realitzar el meu projecte de vida. I per això, li demano
que em perdoni i em doni temps perquè ara que entenc tot això, pugui fer tot el
que vull i encara em queda per fer.
Ara he comprès
que només si jo actuo, les coses canvien en qualsevol sentit. Pot ser bo o
dolent, segons prengui les decisions encertades o no, però quedar-se on ets per
por a allò desconegut no ajuda a aconseguir les metes o objectius que un s'ha
marcat.
CONCLUSIÓ
No és més savi
el que menys pateix, sinó el que no es rendeix malgrat el que ha patit. Qui es
mou buscant un nou sentit a la seva vida. El que, encara que té por, no dubta a
vèncer-la per aconseguir una nova vida. El que sap que, si no et mous caduques,
i si caduques te'n penediràs de no haver-te mogut.
Sigues valent
i viu. Sigues valent i salta, corre, lluita, riu i plora. Sigues valent davant
del món perquè per això has nascut. Sigues tu i no li hagis de demanar perdó a
la teva vida. Perquè allò que no hagis viscut no torna a tu. Sigues tu qui tria
viure la teva vida com tu desitges.
Per això
després de realitzar aquest treball de reflexió i col·locar-ho tot al seu lloc,
només demano una cosa: Que la vida em perdoni i em doni temps per fer tot el
que encara em falta per fer… que és molt.
Text traduït
al català vist a: https://lacienciadelespiritu.blogspot.com/2022/11/le-pido-perdon-la-vida.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario