Mai cessa la vida, sinó que persisteix mentre la Natura fa la seva transformació

UNA FAULA ÍNDIA

En notar una eruga el llanguiment anunciador de la fi del seu estat reptant i el principi del seu llarg somni de crisàlide, va reunir les seves companyes i els va dir:

 "Trist és pensar en el forçós abandonament d'aquesta vida que tan esperançadores ventures em prometia. Segada per la dalla de la mort en la flor de la meva existència, sóc un exemple de la crueltat de la natura. ¡Agur! Acompanyada per les llàgrimes i lamentacions de les amigues que envoltaven el llit de mort, l'eruga va passar al seu altre estat. 

Una vella eruga va exclamar tristament: “la nostra germana ens ha deixat. El seu destí és també el nostre. Una darrere l'altra ens abatrà la dalla destructora com a l'herba dels prats. La fe ens mou a esperar una altra vida, però potser és una vana esperança. Cap de nosaltres sap res de cert sobre una altra vida. Després van marxar totes tristament.

L'eruga ignora la gloriosa vida que l'espera quan desperti del somni de la mort i es transformi en policromada papallona. Però no ens n’hem de riure, perquè tots tenim la mateixa il·lusió que l'eruga.

Aquesta faula simbolitza, en unes formes inferiors de vida, la ignorància i la il·lusió de la humanitat

Tots els coneixedors de les lleis espirituals reconeixen en els tres estats d'eruga, crisàlide i papallona una imatge de la transformació que espera cada ésser humà.

Perquè la mort per a l'home no és res més que l'estat de crisàlide per a l'eruga.

En cap dels dos casos cessa la vida per un sol instant, sinó que persisteix mentre la Natura efectua les seves transformacions.

No hi ha mort. Només hi ha vida amb moltes fases i modalitats, a una de les quals anomenen “mort” els que desconeixen les lleis Espirituals.

Res no mor realment encara que tot experimenta un canvi de forma i activitat.

Extracte traduït al català d’un text vist a: https://lacienciadelespiritu.blogspot.com/2023/07/el-mas-alla.html