La vida sempre és a punt per a donar suport als que en ella creuen i hi confien

UNA AVENTURA TARDANA

Vull recordar i delectar-me amb les emocions sentides, resultat d’una decisió força trencadora i engrescadora.

Va ser posar-me a estudiar als 55 anys, enmig d’un escenari poc confortable, perquè era fora del meu territori i estava sota un gran estrès degut a l’ambient laboral en el que estava immers per raons de supervivència.

No sé com em va agafar la dèria, però era una assignatura que jo tenia pendent en haver plegat d’estudiar als 14 anys per entrar a treballar en el negoci familiar.

La qüestió és que vaig assabentar-me que en una localitat veïna s’hi feien uns cursos per a accedir a la universitat pels més grans de 25 anys.

Se’m va encendre una flama a dins meu que ja no va parar de cremar. Abans que res havia de resoldre dues qüestions fonamentals: temps i diners.

No disposava ni de l’un ni de l’altre doncs treballava moltes hores i la retribució era molt justa i les despeses se la menjaven tota. Així què?

Doncs, de cara a una beca que al centre d’estudis em van dir que podia demanar. Bingo!

Només restava concretar la disponibilitat de temps.

Tot i posar en perill el meu lloc de treball -única font d´ingressos-, vaig defensar la decisió amb total convenciment per tal de poder assistir a les classes presencials.    

Va anar bé. Davant la meva fermesa, l´amo de l´empresa on treballava va remugar de valent però la cosa va tirar endavant.

Així doncs, dues tardes cada setmana plegava més d´hora i me n´anava “cap a estudi”, amb els llibres sota el braç, més content que un nen amb sabates noves.

Era una sensació nova tornar a estar en una classe –després de 40 anys- amb un mestre explicant allò dels “números irracionals” o amb un altre i les “oracions subordinades”...

Matemàtiques, Llengua espanyola, Geografia, Literatura, Anglès, Comentari de text... les assignatures del curs d´accés a la universitat.

Embadalit davant la pissarra, prenent notes i consultant els dubtes... tot era nou per a mi i com una esponja anava absorbint coneixements amb un delit entranyable.

Una experiència que em transportava a un altre món en el que m´hi sentia molt a gust pel sol fet de prendre-hi part, tot i que l´objectiu era aprovar, doncs la mirada la tenia posada en els estudis de filosofia !

Semblava una bogeria i ho vaig aconseguir. Encara més, ho vaig gaudir!

La vida sempre és a punt per a donar suport als que en ella creuen i hi confien.

Gràcies.-

__________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com

29.04.2020