14/5/20

Cadascú té la seva funció i la seva responsabilitat en el procés vital general.

DEIXA'T PORTAR PER LA VIDA

L’expressió d'aquest concepte queda il·lustrada amb la imatge d'un riu que flueix constantment portant curs endavant tot el que en ell s'abandona. El riu, com la vida, té un naixement i un final. El final d'un riu és el mar, on la seva aigua s'ajunta, es dissol, en el Tot.
La Vida, com un riu, ens porta endavant amb fluïdesa si a ella ens confiem però ens provoca tensions si ens agafem a la riba dificultant el seu corrent continu. El temor que ens causa el desconegut ens fa dubtar d'abandonar-nos a l'impuls vital i ens agafem a les coses conegudes privant de fluïdesa a la nostra vida, deixant d'avançar en la nostra evolució, produint insatisfacció i frustració.
Les experiències constants que la Vida ens posa al davant són el millor mitjà d'aprenentatge que alhora ens proporcionen el plaer i la satisfacció de sentir-nos vius. Però per a ser receptors d'aquestes experiències hem d'estar oberts, sense prejudicis, amb l'esperit relaxat i els sentits ben alertes.

No es tracta de grans sensacions o situacions espectaculars sinó més aviat el gaudi de les coses simples i habituals contemplades des d'una altra òptica valorant-ne el seu contingut i la seva finalitat dins el conjunt de tot l'existent del què nosaltres som només una part més.
En un engranatge, cada peça té la seva importància i utilitat. La diferent mida o el nivell de complexitat de la funció són irrellevants ja que totes les parts són necessàries per a la bona marxa general del conjunt.
Així, la Vida administra tots els recursos amb l'objectiu de la complementarietat total. Cadascú té la seva funció i la seva responsabilitat amb la mateixa importància que totes les demés en el procés vital general.
Si tenim unes facultats determinades o uns dons concrets, hem d'exercitar-los aportant la nostra tasca allà on estiguem. Tothom disposa d'unes característiques pròpies i segons elles ha de contribuir al benestar general acceptant als altres en les seves funcions específiques.
Ni podem renunciar a la responsabilitat d'actuar segons les nostres potencialitats ni hem de jutjar les accions dels altres que realitzen el millor que saben el seu comès en la vida.
Joan Martí

No hay comentarios:

Publicar un comentario