L’expressió
d'aquest concepte queda il·lustrada amb la imatge d'un riu que flueix
constantment portant curs endavant tot el que en ell s'abandona. El riu, com la
vida, té un naixement i un final. El final d'un riu és el mar, on la seva aigua
s'ajunta, es dissol, en el Tot.
La Vida, com
un riu, ens porta endavant amb fluïdesa si a ella ens confiem però ens provoca
tensions si ens agafem a la riba dificultant el seu corrent continu. El temor
que ens causa el desconegut ens fa dubtar d'abandonar-nos a l'impuls vital i
ens agafem a les coses conegudes privant de fluïdesa a la nostra vida, deixant
d'avançar en la nostra evolució, produint insatisfacció i frustració.
Les
experiències constants que la Vida ens posa al davant són el millor mitjà
d'aprenentatge que alhora ens proporcionen el plaer i la satisfacció de
sentir-nos vius. Però per a ser receptors d'aquestes experiències hem d'estar
oberts, sense prejudicis, amb l'esperit relaxat i els sentits ben alertes.
No es tracta
de grans sensacions o situacions espectaculars sinó més aviat el gaudi de les
coses simples i habituals contemplades des d'una altra òptica valorant-ne el
seu contingut i la seva finalitat dins el conjunt de tot l'existent del què nosaltres
som només una part més.
En un
engranatge, cada peça té la seva importància i utilitat. La diferent mida o el
nivell de complexitat de la funció són irrellevants ja que totes les parts són
necessàries per a la bona marxa general del conjunt.
Així, la Vida
administra tots els recursos amb l'objectiu de la complementarietat total. Cadascú
té la seva funció i la seva responsabilitat amb la mateixa importància que
totes les demés en el procés vital general.
Si tenim unes
facultats determinades o uns dons concrets, hem d'exercitar-los aportant la
nostra tasca allà on estiguem. Tothom disposa d'unes característiques pròpies i
segons elles ha de contribuir al benestar general acceptant als altres en les
seves funcions específiques.
Ni podem
renunciar a la responsabilitat d'actuar segons les nostres potencialitats ni
hem de jutjar les accions dels altres que realitzen el millor que saben el seu
comès en la vida.
Joan Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario