PASSEJANT AMB LA MEVA ÀNIMA
Amb un sol
radiant he decidit fer una caminada per la muntanya. A bon ritme he acabat fent
un tomb d’uns 8 kilòmetres que deu n’hi do i les frontisses ja em grinyolaven
per la manca de costum.
El més
important de la passejada és que l’he feta acompanyat...
Penjada a la
meva espatlla duia la meva ànima, simbolitzada en una nineta rossa amb dues
cuetes i un brodat al voltant del coll.
Ja fa un
parell d’anys que me la vaig comprar, inspirat per una història llegida a
internet en la que una persona es comunicava amb la seva ànima a través d’un
animaló de roba. Es tractava de materialitzar la pròpia essència per a tenir-la
al davant ben present.
A fe que
sembla una beneiteria però és quelcom entranyable i molt “útil” perquè et fa
mirar-te a tu mateix des de fora. A més, en el meu cas, vaig regalar la nina a
la meva estimada que estava molt malalta “per a que em tingués a prop”.
Quan la meva
estimada va morir, vaig recuperar la nina que llavors em servia per a
recordar-la a ella, a més de la meva ànima. De fet a ella la porto sempre a
dins de l’ànima per això la nineta fa ara dues feines alhora.
Avui, un dia
esplèndid em convidava a sortir a caminar pel camp, per la muntanya, per on fos
a l’aire lliure, en contacte amb la natura, després de quasi dos mesos
d’encauament forçat.
Ha estat una
experiència “intimista” passejar “acompanyat” anant sol. Com si portés una
criatura amb la que anava parlant i acaronant.
Mentre
caminava i gaudia sota el sol que m’escalfava, anava recordant fets i moments
viscuts amb la meva estimada absent i l’emoció m’embargava a glops...
Arribat al
cim, i assegut sota d’un pi, contemplaven “els dos” la vista esplèndida que es
desplegava davant “nostre”.
Sembla un
consol rebuscat però a mi em serveix per tirar endavant i alhora no oblidar-la
ni un dia. Van ser moltes coses viscudes, compartides... la més transcendent,
ser estimat!
En la meva
nineta rossa s’han fusionat dos éssers que m’estimen: la meva ànima... i la
meva estimada, sigui ara on sigui.
_______________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
3
maig 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario