HA ARRIBAT EL MOMENT
Tot
té el seu ritme, tot precisa del seu aprenentatge i, necessàriament, tot esdevé
en harmonia amb tothom.
Allò
que a un pot interessar o pot desitjar ha d'encaixar en mil i una
circumstàncies diferents que, d'una o altra manera, afecten altres. Per això és
indispensable esperar el moment més adequat arribat el qual tot es produeix de
forma suau i harmoniosa.
Però
a la mínima senyal que ha arribat l'hora, cal llançar-se sense titubejos,
confiats i directes a la tasca que estàvem esperant i així aconseguir arribar a
la meta proposada.
Quantes
vegades deixem escapar l'ocasió perquè quan aquesta es presenta "no estem
preparats" o ens sembla un risc excessiu i dubtem. És clar que res se'ns
ofereix talladet i mastegat però, si de veritat volem alguna cosa, tota la
nostra energia ens projectarà cap a ella i el nostre esforç es traduirà en
l'assoliment de la mateixa.
És
comprensible que la por ens tenalli davant la perspectiva d'un nou rumb en la
nostra vida, però val la pena tancar els ulls i fer el salt i a l'obrir-los de
nou ens trobarem en una altra riba amb les noves experiències i sensacions que
ens estaven esperant.
La
vida és per viure-la no per patir-la. Si una situació o circumstància no és del
nostre grat, en la nostra mà està canviar-la. Tenim el deure de ser feliços i
només a cadascun competeix la recerca de la seva felicitat.
No
ens adonem que les coses essencials succeeixen al marge de la nostra voluntat,
tot i que nosaltres les activem. Per l'acció voluntària entre un home i una
dona neix una nova vida, però el procés i desenvolupament del nou ésser es
produeix de forma autònoma.
Igual
podem parlar d'altres aspectes banals com el cabell, que rep moltes cures i se
li apliquen formes i colors diversos però la seva existència i creixement està
fora del nostre abast.
Nosaltres
decidim el que volem però després no depèn de nosaltres que s'aconsegueixi ja
que hi ha infinitat de circumstàncies interrelacionades que influeixen en el
desenllaç. Allò de "l'home proposa i Déu disposa" és una aproximació
al fet d'estar immersos en un "tot intel·ligent" que és al capdavall
qui decideix el temps i la forma en l'esdevenir de totes les coses amb
l'objectiu de mantenir la millor harmonia i equilibri general.
Tot
té el seu punt crític: l'aigua bull a la temperatura de cent graus o es gela a
partir dels zero graus. Per tant entre zero i cent graus hi ha un marge molt
ampli de "llibertat" però, arribats a algun dels dos extrems, la llei
natural actua inflexible: l'aigua s'evapora o es solidifica.
Amb
l'exemple exposat, situem en el seu just terme la llibertat de l'home, sotmès,
com tot el que existeix, a les inexorables lleis naturals. Aquestes afecten
tant a aspectes físics com mentals. En aquest segon cas podem incloure la
incidència que en la vida de les persones tenen les emocions, els desitjos, les
dependències, les inclinacions, els temors, els prejudicis i, en definitiva,
tots els pensaments i sentiments que anem creant i projectant.
La
ubicació de l'ésser humà en aquest "tot intel·ligent" no per
colpidora sembla menys certa. Vegem sinó la relació entre un ens viu
autosuficient, encara que de mida ínfima, com és una cèl·lula del cos respecte
al tot que representa un ésser humà intel·ligent. La cèl·lula ignora que forma
part d'una superestructura amb vida pròpia i es limita a realitzar les seves
funcions especialitzades en l'àmbit que es troba sense qüestionar-se cap dilema.
L'ésser
humà, davant la immensitat de l'univers, es pregunta que hi ha més enllà i es
sorprèn al no poder dominar tot el que l'envolta. No li queda una altra opció
que reconèixer les seves limitacions i exercir el seu marge de llibertat en tot
allò que estigui al seu abast per deixar-se portar pel corrent de la Vida que
li farà arribar el més convenient en el context de l'harmonia general.
Si
prenem el període vital com un espai de temps sense continuïtat, ens semblaran
fins a cert punt lògiques les actituds de treball i lluita per tal d'aconseguir
béns materials i reconeixement social al preu que sigui per allò de "per
quatre dies que som aquí .. . "
Per
contra, si creiem en la nostra transcendència, enfocarem la nostra energia en
la direcció de l'aprenentatge en el seu sentit més ampli, abastant tots els
camps i nivells. Les necessitats bàsiques del viure quotidià ocuparan una part
del nostre interès que s'orientarà, en la seva major part, a la descoberta de
la nostra veritable realitat i al desenvolupament de totes les nostres
capacitats en benefici propi i dels altres.
Joan Martí
elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario