L'AVENTURA DEL DIA A DIA
Són les 6,45
del matí. El son encara senyoreja al seu aire i la motivació per aixecar-se és
molt remota. Què ens espera de nou en el dia que comença? Quin interès ens
convida a l'esforç de posar-nos en marxa?
El sol fet
d'estar vius i donar-nos opció per a noves experiències, que poden resultar
sorprenents i fins meravelloses, seria suficient estímul per llançar-nos a
l'acció, però no és així a tan primerenca hora.
L'activitat
quotidiana és per a molts, potser per la majoria, un motiu mancat d'al·licient
al qual ens disposem més per compromís que per gust.
Pot variar
d'una tasca a una altra en la forma però, en el fons, són moltes hores de
treball, no sempre el que més desitgem, en el qual estem sotmesos a la pressió
de la productivitat que generalment comporta mínima consideració cap a la
persona que està dedicant el seu temps i energia a una tasca amb la sola
motivació d'obtenir una remuneració que li permeti el sosteniment.
Una ocupació
que no motivi plaer al ser desenvolupada, accentua tots els seus aspectes
negatius i genera frustració al no aportar satisfacció i quedar limitada només
a aconseguir els mitjans de vida necessaris com a única finalitat que
justifiqui tan continuada i repetitiva dedicació.
Això serveix
tant per al patró com per a l’empleat que veuen, cada un en el seu propi àmbit,
com van transcorrent els dies en un aparent malbaratament del seu temps vital
que preferirien dedicar a altres activitats més agradables i creatives, que
omplissin el seu ànim i donessin sentit a la seva vida.
Treballar,
menjar i dormir, deixen disponibles molt poques hores per a nosaltres i a més,
fora d'horari útil. Què fer llavors? Doncs anar traient temps de les hores de
descans o desistir d'algun projecte o activitat (siguin estudis, aficions, oci
o esport) perquè no encaixa en l'atapeïda agenda.
Hi ha
alternativa a aquesta situació? Aquí entrem en el terreny dels objectius
personals que, si es basen en la possessió i acumulació material, ens sotmeten
a tota mena de sobreesforços desitjats o no.
Emperò si el
nostre criteri es troba en l'ona de gaudir de la vida en el seu sentit més
ampli, anirem escollint aquelles obligacions indispensables i deixarem marge
suficient per a desenvolupar les infinites facultats que tots posseïm i que
està en la nostra mà regalar-nos deixant que flueixin els nostres gustos i
apetències més íntims.
________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
Text d’aquest autor
traduït del castellà
Publicat a Lucena
Semanal el 5.06.04 sota el psèudonim de Jovian Alanda
No hay comentarios:
Publicar un comentario