Un cercle tancat d'energia on res es crea ni es destrueix, només es transforma

PER QUÈ VIVIM?

Bona pregunta i difícil de respondre. Des d'una perspectiva racional tot obeeix a processos químics que han seguit una evolució fins a arribar a l'actual estat de coses, però, això no aclareix res del que ens interessa.

Quin és l'objectiu de la nostra existència? i Qui va posar "la primera pedra"? Perquè a un procés d'aquestes característiques no se’l pot adjectivar d'espontani. Encara que científicament la vida es produeix per mecanismes automàtics a partir de certs elements bàsics, estem parlant de quelcom més complex com és el fet de vida intel·ligent en diferents nivells.

Des del microorganisme que compleix unes funcions específiques fins a l'ésser humà amb tota la seva creativitat i inquietuds, el planeta està ple d'éssers que desenvolupen una variada activitat intel·ligent: El rusc de les abelles, l'organització d'un formiguer, els desplaçaments estacionals de múltiples classes d'aus ...

L'esdevenir de les coses està supeditat a la millor harmonia i equilibri general

HA ARRIBAT EL MOMENT

Tot té el seu ritme, tot precisa del seu aprenentatge i, necessàriament, tot esdevé en harmonia amb tothom.

Allò que a un pot interessar o pot desitjar ha d'encaixar en mil i una circumstàncies diferents que, d'una o altra manera, afecten altres. Per això és indispensable esperar el moment més adequat arribat el qual tot es produeix de forma suau i harmoniosa.

Però a la mínima senyal que ha arribat l'hora, cal llançar-se sense titubejos, confiats i directes a la tasca que estàvem esperant i així aconseguir arribar a la meta proposada.

Quantes vegades deixem escapar l'ocasió perquè quan aquesta es presenta "no estem preparats" o ens sembla un risc excessiu i dubtem. És clar que res se'ns ofereix talladet i mastegat però, si de veritat volem alguna cosa, tota la nostra energia ens projectarà cap a ella i el nostre esforç es traduirà en l'assoliment de la mateixa.

Ens pensem que decidim però una força ens constreny i ben a cegues l’obeïm

LLIURE ALBIR ó PREDESTINACIÓ?

Si tot és com ha de ser,

què és el què ens queda per fer?

I si tot ja està escrit

on cercar el nostre envit

Pensant en el lliure albir

sembla que hi té poc a dir

sotmesos al pensament

que aflora del subconscient