En nosaltres mateixos tenim tot el que necessitem i tot el que desitgem

 LA VIDA: Sempre al nostre favor  

                    

L´equilibri que ha de presidir tota la nostra actuació vital és l´aspecte més difícil i alhora el més útil per a fer el camí de la forma més adequada. Tot a la vida te dues cares, dues maneres de veure-ho per això un plantejament equilibrat ens dóna la mesura correcta de les coses.

Per damunt de creences, religions o filosofies hi ha el fet personal: Només un mateix és responsable de la seva pròpia vida i si un no vol, res del que s´esdevé en el seu entorn li pot afectar. El secret està en tenir clar qui som, que hem vingut a fer en aquest món i com ho volem fer.

Dins de cadascú de nosaltres portem l´Ésser espiritual perfecte, coneixedor de tot el que ens convé. Es poderosíssim però molt discret i sotmès totalment a la nostra voluntat. Tot i això, sovint se´ns manifesta per mitjà de senyals i sensacions –allò que en diem intuïcions- per a fer-nos veure el més adient.

El fet d´haver viscut una nova experiència et referma en la sensació d´estar viu.

EL PREU DE LA VIDA

L´economia dels nostres actes

Sembla que el valor que donem a les coses és proporcional al preu que estem disposats a pagar-ne. En qualsevol cas, tot té un preu i aquest preu, en la majoria dels casos, no és en diners.: Comoditat, prestigi, seguretat, reconeixement social, tranquil·litat, etc..

L´intercanvi el mesura cadascú i varia segons l´època de la vida, la circumstància social, el planteig espiritual, etc... L´escala de valors és variada, variable i per damunt de tot, és una cosa exclusiva d’un mateix. La influència social és evident però en el fons cada persona hi dóna la seva empremta i es regeix pels barems que li semblen més convenients.

Sigui quina sigui la classificació personal, els resultats sempre s´equilibren. És com un líquid en vasos comunicats. Si en poses en un cantó n´augmenta també en l´altre i si en treus d´una banda se´n rebaixa de l´altra.

Tots som aquí per aprendre certes coses i viure determinades experiències

VIU I DEIXA VIURE

Això del “viure i deixar viure”, ens és de molta ajuda en el nostre dia a dia. Si un fa el que deu, compleix les seves obligacions, es comporta de manera civilitzada i es concentra en aconseguir el que vol sense perjudicar ningú, no necessita per a res a l'aprovació dels altres ni tampoc la crítica li ha d'afectar gens ni mica.

De la mateixa manera, ha de respectar els altres sense interferir en els seus assumptes ni donar consells que prèviament no li hagin demanat o fer favors que no li hagin sol·licitat. Cada un de nosaltres ha de fer el seu propi camí i ningú pot fer la feina d’un altre doncs fins i tot amb la millor intenció el que fem és privar d'avançar a qui pensem que ajudem.

En aquest punt i per il·lustrar aquestes reflexions penso en una història que vaig llegir: "Assegut a la riba d'un riu un ancià va veure que un home s'estava ofegant i no va fer res per ajudar-lo. Van arribar a prop seu uns homes que estaven de pas i, advertits del fet, li van retreure no haver auxiliat a l'home que s'ofegava. L'ancià els va contestar: No m'ha demanat que l'ajudés!"

Cadascú té la seva funció i la seva responsabilitat en el procés vital general.

DEIXA'T PORTAR PER LA VIDA

L’expressió d'aquest concepte queda il·lustrada amb la imatge d'un riu que flueix constantment portant curs endavant tot el que en ell s'abandona. El riu, com la vida, té un naixement i un final. El final d'un riu és el mar, on la seva aigua s'ajunta, es dissol, en el Tot.

La Vida, com un riu, ens porta endavant amb fluïdesa si a ella ens confiem però ens provoca tensions si ens agafem a la riba dificultant el seu corrent continu. El temor que ens causa el desconegut ens fa dubtar d'abandonar-nos a l'impuls vital i ens agafem a les coses conegudes privant de fluïdesa a la nostra vida, deixant d'avançar en la nostra evolució, produint insatisfacció i frustració.

Les experiències constants que la Vida ens posa al davant són el millor mitjà d'aprenentatge que alhora ens proporcionen el plaer i la satisfacció de sentir-nos vius. Però per a ser receptors d'aquestes experiències hem d'estar oberts, sense prejudicis, amb l'esperit relaxat i els sentits ben alertes.

Vam escriure la història o som mers personatges d'una obra extraordinària

LA VIDA, ¿SOMNI O REALITAT?

Si no fos per les necessitats del cos podríem pensar que tot és un somni, tal com succeeix amb una pel·lícula o com quan al dormir ens trobem immersos en mil imatges inconnexes, amb més o menys realisme, fins a despertar sorpresos sense saber del cert que ens passa i on estem.

Ben mirat, tot sembla real: de vegades magnífic i altres nefast com en els somnis en els quals s'alternen malsons i escenes pletòriques d'encant. Personatges d'aquest gran guió que és la Vida, ens movem aparentment al nostre gust, però estem subjectes a la trama general escrita per... qui sap?

Les accions i emocions que desenvolupen els actors en una obra cinematogràfica són tan reals per a nosaltres al contemplar-la com ho pot ser la nostra pròpia experiència vital. Un enigma que cadascú encara a la seva manera de la forma que millor li dicta el seu enteniment.