Cada matí, explorem, estimem, visquem i traiem el millor de la vida en tot moment

HI HA VIDA ABANS DE LA MORT

Si ja sé que sembla una cosa evident, però la veritat és que cada cop hi posem menys vida en cada dia que vivim i no som conscients que hi ha vida abans de la mort.

A ningú se li escapa que l'ésser humà està vivint moments difícils, de gran confusió, ple de por al futur i amb la incertesa instal·lada al seu dia a dia. Tot això dóna com a resultat que l'ésser humà s'oblidi de viure i es limiti en la gran majoria dels casos a sobreviure.

I no, no és disculpa que les coses no estiguin tan bé com desitgem perquè no prenguem consciència de la quantitat de coses que tots sense excepció gaudim a la vida per a que valgui la pena viure-la.

Mai cessa la vida, sinó que persisteix mentre la Natura fa la seva transformació

UNA FAULA ÍNDIA

En notar una eruga el llanguiment anunciador de la fi del seu estat reptant i el principi del seu llarg somni de crisàlide, va reunir les seves companyes i els va dir:

 "Trist és pensar en el forçós abandonament d'aquesta vida que tan esperançadores ventures em prometia. Segada per la dalla de la mort en la flor de la meva existència, sóc un exemple de la crueltat de la natura. ¡Agur! Acompanyada per les llàgrimes i lamentacions de les amigues que envoltaven el llit de mort, l'eruga va passar al seu altre estat. 

El que no hagis viscut no torna a tu. Sigues tu qui tria viure la vida com desitges

DEMANO PERDÓ A LA VIDA

A la vida de tot ésser humà hi ha moments en què necessita fer una revisió profunda del que s'ha realitzat, una introspecció per col·locar al lloc que correspon a cada persona i experiència.

I en això estem, ara que em queden menys anys per viure que els que ja he viscut és necessari per a aquesta pau interior que tot sigui al lloc que li correspon.

I fent un repàs intens a la meva vida m'he adonat que precisament a la vida li he de demanar perdó per moltes coses: 

Sense ella res no soc, què és això si no un Déu encarnat a dintre meu

 

 LLOANÇA A LA VIDA

No parem de cercar a Déu

i el tenim al voltant nostre

És la vida que ens anima

i que ens dóna el què ens cal

  

Jo no em canso de lloar-la

com el gran miracle que és

i a ella m’ofereixo

pel què vulgui disposar

Un cercle tancat d'energia on res es crea ni es destrueix, només es transforma

PER QUÈ VIVIM?

Bona pregunta i difícil de respondre. Des d'una perspectiva racional tot obeeix a processos químics que han seguit una evolució fins a arribar a l'actual estat de coses, però, això no aclareix res del que ens interessa.

Quin és l'objectiu de la nostra existència? i Qui va posar "la primera pedra"? Perquè a un procés d'aquestes característiques no se’l pot adjectivar d'espontani. Encara que científicament la vida es produeix per mecanismes automàtics a partir de certs elements bàsics, estem parlant de quelcom més complex com és el fet de vida intel·ligent en diferents nivells.

Des del microorganisme que compleix unes funcions específiques fins a l'ésser humà amb tota la seva creativitat i inquietuds, el planeta està ple d'éssers que desenvolupen una variada activitat intel·ligent: El rusc de les abelles, l'organització d'un formiguer, els desplaçaments estacionals de múltiples classes d'aus ...